{"id":1556,"date":"2017-12-20T23:35:19","date_gmt":"2017-12-20T22:35:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.payne.cz\/WP15\/?p=1556"},"modified":"2017-12-20T23:35:19","modified_gmt":"2017-12-20T22:35:19","slug":"otevreny-dopis-pro-katalansko","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/otevreny-dopis-pro-katalansko\/","title":{"rendered":"Otev\u0159en\u00fd dopis pro Katal\u00e1nsko"},"content":{"rendered":"

Ji\u0159\u00ed Payne se v\u00a0roce 1992 aktivn\u011b \u00fa\u010dastnil vyjedn\u00e1v\u00e1n\u00ed o rozd\u011blen\u00ed \u010ceskoslovenska. Proto vzniklo 15 bod\u016f, kter\u00e9 europoslanec odeslal p\u0159edstavitel\u016fm katal\u00e1nsk\u00e9 autonomn\u00ed vl\u00e1dy. Dopis ukazuje, jak se d\u00e1 pokojn\u011b vytvo\u0159it nov\u00fd st\u00e1t a nahradit ve vyjedn\u00e1v\u00e1n\u00ed slzn\u00fd plyn a obu\u0161ky dobrou v\u016fl\u00ed a rozumem. U\u017e n\u011bkolik dn\u00ed od odesl\u00e1n\u00ed se Ji\u0159\u00edmu Paynovi ozvala \u0159ada\u00a0katal\u00e1nsk\u00fdch politik\u016f s\u00a0prosbou o radu.<\/span><\/p>\n

29.10.2017<\/span><\/p>\n

Otev\u0159en\u00fd dopis Katal\u00e1nc\u016fm<\/strong><\/span><\/p>\n

V\u00e1\u017een\u00ed Katal\u00e1nci,<\/p>\n

sleduji ud\u00e1losti ve va\u0161\u00ed zemi a v n\u011bkter\u00fdch momentech mi p\u0159ich\u00e1z\u00ed na mysl, \u017ee by pro v\u00e1s mohly b\u00fdt u\u017eite\u010dn\u00e9 n\u011bkter\u00e9 na\u0161e zku\u0161enosti. V roce 1992 jsem jako byl p\u0159edseda zahrani\u010dn\u00edho v\u00fdboru \u00fa\u010dastn\u00edkem procesu pokojn\u00e9ho rozd\u011blen\u00ed \u010ceskoslovenska.<\/p>\n

Nehodnot\u00edm, zda jste se ji\u017e rozhodli pro samostatnost, \u010di ne. Nehodnot\u00edm, zda je to dob\u0159e nebo \u0161patn\u011b. Ned\u00e1v\u00e1m \u017e\u00e1dn\u00e1 doporu\u010den\u00ed, respektuji a budu respektovat to, pro co se rozhodnete.<\/p>\n

V roce 1991 jsme studovali podrobn\u011b chyby, kter\u00e9 vedly k vyost\u0159en\u00ed vztah\u016f v p\u0159\u00edpad\u011b rozpadu Jugosl\u00e1vie a Sov\u011btsk\u00e9ho svazu, abychom se jim vyhnuli. Inspirac\u00ed pro n\u00e1s bylo v podstat\u011b pokojn\u00e9 odd\u011blen\u00ed Norska od \u0160v\u00e9dska v roce 1905. Obecn\u011b je mo\u017en\u00e9, aby nov\u00fd st\u00e1t vznikl pokojn\u011b, a ur\u010dit\u011b je vhodn\u00e9 se o to pokusit. V \u010cesk\u00e9 republice m\u00e1me oboj\u00ed zku\u0161enost. V roce 1918 vzniklo \u010ceskoslovensko z hlediska Rakousk\u00e9 \u0159\u00ed\u0161e proti\u00fastavn\u00edm, relativn\u011b pokojn\u00fdm zp\u016fsobem. V roce 1992 se \u010ceskoslovensko rozd\u011blilo pokojn\u00fdm a \u00fastavn\u00edm zp\u016fsobem.<\/p>\n

Velice nerad bych pos\u00edlal rady n\u011bkomu, kdo o n\u011b nestoj\u00ed, p\u0159esto si trouf\u00e1m pro p\u0159\u00edpad, \u017ee se rozhodnete pro samostatnost, napsat n\u011bkolik zku\u0161enost\u00ed z procesu rozd\u011blen\u00ed \u010ceskoslovenska. Nebudu ztr\u00e1cet \u010das popisov\u00e1n\u00edm na\u0161\u00ed historie, pokus\u00edm se pou\u017e\u00edt zku\u0161enosti na va\u0161\u00ed situaci.<\/p>\n

V\u011b\u0159\u00edm, \u017ee va\u0161e mor\u00e1ln\u00ed p\u0159evaha v t\u00e9to chv\u00edli je mo\u017en\u00e1 d\u016fle\u017eit\u011bj\u0161\u00ed ne\u017e p\u0159evaha silov\u00fdch slo\u017eek. Proto\u017ee ve va\u0161em p\u0159\u00edpad\u011b vznik nov\u00e9ho st\u00e1tu z\u00e1vis\u00ed p\u0159edev\u0161\u00edm na postoji \u0160pan\u011blsk\u00e9 vl\u00e1dy a v\u00a0n\u011bkolika aspektech na Evropsk\u00e9 unii, uk\u00e1\u017ee se, zda dok\u00e1\u017e\u00ed jednat bez emoc\u00ed a racion\u00e1ln\u011b, nebo zda u jejich p\u0159edstavitel\u016f zv\u00edt\u011bz\u00ed emoce. Evropsk\u00e9 d\u011bjiny v\u0161ak ukazuj\u00ed, \u017ee ideologie a propaganda je \u010dasto pro politiky d\u016fle\u017eit\u011bj\u0161\u00ed, ne\u017e n\u00e1zory a p\u0159\u00e1n\u00ed ob\u010dan\u016f.<\/p>\n

Kdy\u017e uv\u00e1\u017e\u00edte v\u0161echny varianty, jak by mohlo doj\u00edt k rozd\u011blen\u00ed, zjist\u00edte, \u017ee je pro v\u00e1s nejv\u00fdhodn\u011bj\u0161\u00ed varianta, p\u0159i kter\u00e9 bude prob\u00edhat spolupr\u00e1ce obou \u010d\u00e1st\u00ed \u0160pan\u011blska, Barcelony s Madridem, p\u0159i procesu hled\u00e1n\u00ed \u0159e\u0161en\u00ed. Kdy\u017e se ale vc\u00edt\u00edte do pozice vyjednava\u010de za Madrid, uv\u011bdom\u00edte si, \u017ee by Madrid, pokud dok\u00e1\u017ee jednat rozumn\u011b, m\u011bl m\u00edt velmi podobn\u00e9 priority a v mnoh\u00e9m spole\u010dn\u00e9 z\u00e1jmy. Vyhro\u017eov\u00e1n\u00ed, represe a revan\u0161ismus jsou asi tou nejhor\u0161\u00ed politikou, jakou si lze v t\u00e9to situaci p\u0159edstavit. Po\u0161kod\u00ed ob\u011b strany a zp\u016fsob\u00ed na n\u011bkolik desetilet\u00ed velmi \u0161patn\u00e9 vztahy.<\/p>\n

Podle zvykov\u00fdch pravidel je obvykle n\u00e1stupnick\u00fdm st\u00e1tem ten, kde se nach\u00e1z\u00ed dosavadn\u00ed hlavn\u00ed m\u011bsto a kde \u017eije v\u011bt\u0161ina obyvatel. P\u0159edpokl\u00e1dejme, \u017ee doch\u00e1z\u00ed k odd\u011blen\u00ed Katal\u00e1nska jako nov\u00e9ho st\u00e1tu.<\/p>\n

    \n
  1. Prvn\u00ed, co si mo\u017en\u00e1 uv\u011bdom\u00ed ob\u011b strany jedn\u00e1n\u00ed, je to, \u017ee velkorysost p\u0159i jedn\u00e1n\u00ed je v\u00fdhodn\u00e1. Naopak \u00fazkoprsost po\u0161kod\u00ed \u00fapln\u011b v\u0161echny. Prvn\u00ed, o \u010dem by bylo spr\u00e1vn\u00e9 se dohodnout, je dohoda o velkorysosti. Vznik nov\u00e9ho st\u00e1tu mus\u00ed prob\u011bhnout pokojn\u011b (na rozd\u00edl od jugosl\u00e1vsk\u00e9ho sc\u00e9n\u00e1\u0159e), proto\u017ee dobr\u00e9 vztahy za deset nebo dvacet let jsou prioritn\u00ed pro ob\u011b strany. Dobr\u00e9 vztahy jsou d\u016fle\u017eit\u011bj\u0161\u00ed, ne\u017e ochrana \u00fastavnosti s nasazen\u00edm mocensk\u00fdch slo\u017eek. Bude-li to t\u0159eba, mus\u00ed b\u00fdt \u00fastava zm\u011bn\u011bna tak, aby umo\u017enila vznik nov\u00e9ho st\u00e1tu a dobr\u00e9 vztahy v budoucnosti, tedy aby umo\u017enila pokojn\u00e9 odd\u011blen\u00ed Katal\u00e1nska. V d\u011bjin\u00e1ch lidstva t\u00e9m\u011b\u0159 v\u017edy vznikaly st\u00e1ty proti\u00fastavn\u011b.<\/li>\n<\/ol>\n
      \n
    1. Dohodn\u011bte se na dni, kdy dojde k osamostatn\u011bn\u00ed. Realisticky, tak aby se dala p\u0159\u00edprava zvl\u00e1dnout, ale bez zbyte\u010dn\u00e9ho ot\u00e1len\u00ed. Nebude-li vl\u00e1da v Madridu spolupracovat, m\u016f\u017ee zp\u016fsobit velk\u00e9 utrpen\u00ed na obou stran\u00e1ch a stejn\u011b se jednoho dne ocitne ve stejn\u00e9 situaci. Ve\u0161ker\u00e1 odpov\u011bdnost za p\u0159\u00edpadn\u00e9 \u0161kody je pr\u00e1v\u011b na \u0161pan\u011blsk\u00e9 vl\u00e1d\u011b.<\/li>\n<\/ol>\n
        \n
      1. C\u00edlem jedn\u00e1n\u00ed je minimalizovat n\u00e1klady a d\u016fsledky rozd\u011blen\u00ed pro ob\u011b strany. Emoce odplaty jsou drah\u00e9 pro v\u0161echny. V principu jde o to, aby se dosavadn\u00ed vztahy zalo\u017een\u00e9 na \u00fastav\u011b prom\u011bnily v s\u00e9rii bilater\u00e1ln\u00edch smluv. Evropsk\u00e1 unie situaci pon\u011bkud komplikuje, proto\u017ee o n\u011bkter\u00fdch ot\u00e1zk\u00e1ch nesm\u00ed rozhodovat ani \u0160pan\u011blsko, ale rozhoduje o nich Evropsk\u00e1 komise. Ov\u0161em i Evropsk\u00e1 komise si mus\u00ed uv\u011bdomit, \u017ee jak\u00fdkoli pokus o ideologick\u00e9 trest\u00e1n\u00ed po\u0161kod\u00ed p\u0159edev\u0161\u00edm samotnou Unii. Proto by i Komise m\u011bla p\u0159istoupit na nedestruktivn\u00ed \u0159e\u0161en\u00ed, pokud m\u00e1 alespo\u0148 minim\u00e1ln\u00ed smysl pro odpov\u011bdnost v\u016f\u010di ob\u010dan\u016fm.<\/li>\n<\/ol>\n
          \n
        1. Nedovolte, aby Evropsk\u00e1 unie zasahovala do vnit\u0159n\u00edch z\u00e1le\u017eitost\u00ed \u0160pan\u011blska. Nem\u00e1 k\u00a0tomu sebemen\u0161\u00ed opr\u00e1vn\u011bn\u00ed. V p\u0159\u00edpad\u011b rozd\u011blen\u00ed Jugosl\u00e1vie Evropsk\u00e1 spole\u010denstv\u00ed zasahovala do pr\u016fb\u011bhu ud\u00e1lost\u00ed, prohloubila krizi a zp\u016fsobila \u0161patnou politikou smrt mnoha tis\u00edc\u016f nevinn\u00fdch lid\u00ed. V\u00a0p\u0159\u00edpad\u011b rozd\u011blen\u00ed \u010ceskoslovenska jsme m\u011bli jasn\u011b stanovenou prioritu: nedopust\u00edme, aby n\u00e1m do vnit\u0159n\u00edho d\u011bn\u00ed zasahovali. Mus\u00edme postupovat tak rychle, \u017ee evropsk\u00e1 byrokracie a diplomacie nebude sta\u010dit ovliv\u0148ovat na\u0161e ud\u00e1losti. Pouze jsme do Bruselu oznamovali, \u017ee v p\u0159\u00edslu\u0161n\u00e9 oblasti ji\u017e bylo dosa\u017eeno dohody. Jednejte bez zprost\u0159edkov\u00e1n\u00ed Evropskou uni\u00ed.<\/li>\n<\/ol>\n
            \n
          1. Jakkoli moje strana prosazuje dopln\u011bn\u00ed zastupitelsk\u00e9 demokracie p\u0159\u00edmou demokraci\u00ed, plebiscit (v\u011bcn\u00e9 rozhodnut\u00ed, p\u0159i kter\u00e9m nen\u00ed p\u0159edem do p\u00edsmene legislativn\u011b jasn\u00e9, o \u010dem se hlasuje) pova\u017eujeme za nevhodn\u00fd. Plebiscit m\u016f\u017ee \u010dasto odhlasovat neprovediteln\u00e1 rozhodnut\u00ed. Parlament je zvolen k tomu, aby zastupoval z\u00e1jmy ob\u010dan\u016f a jeho \u00fakolem je rozhodovat. M\u00e1 rozhodnout o \u00fastavn\u00edch a oby\u010dejn\u00fdch z\u00e1konech, pot\u0159ebn\u00fdch pro rozd\u011blen\u00ed, m\u00e1 posoudit navr\u017een\u00e9 smlouvy. Skute\u010dn\u00e1 p\u0159\u00edm\u00e1 demokracie d\u00e1v\u00e1 ob\u010dan\u016fm pr\u00e1vo zam\u00edtnout n\u00e1vrh z\u00e1kona schv\u00e1len\u00fd parlamentem, pokud parlament p\u0159i rozhodov\u00e1n\u00ed nedostate\u010dn\u011b reprezentoval z\u00e1jmy ob\u010dan\u016f. Plebiscit (nikoli referendum) v\u00a0Jugosl\u00e1vii nakonec vedl k prohlouben\u00ed konfliktu a k utrpen\u00ed.<\/li>\n<\/ol>\n
              \n
            1. Dohodn\u011bte se na obecn\u00fdch pravidlech pro rozd\u011blen\u00ed majetku, podle pom\u011bru po\u010dtu obyvatel, podle toho, na kter\u00e9m \u00fazem\u00ed se majetek nach\u00e1z\u00ed p\u0159\u00edpadn\u011b podle zachov\u00e1n\u00ed jeho funk\u010dnosti. Na majetku v zahrani\u010d\u00ed by m\u011bl odch\u00e1zej\u00edc\u00ed st\u00e1t dostat pod\u00edl \u00fam\u011brn\u00fd po\u010dtu obyvatel. Je t\u0159eba se dohodnout co je majetek, kter\u00fd se bude d\u011blit, jak rozd\u011blit ned\u011bliteln\u00fd majetek, nemovit\u00fd, movit\u00fd, nehmotn\u00fd, finan\u010dn\u00ed aktiva a pasiva, aktiva v zahrani\u010d\u00ed, \u2026 M\u016f\u017ee b\u00fdt z\u0159\u00edzena komise pro rozd\u011blen\u00ed majetku a m\u016f\u017ee b\u00fdt ustavena vlastn\u00ed arbitr\u00e1\u017e.<\/li>\n<\/ol>\n
                \n
              1. Uzav\u0159ete dohodu o zm\u011bn\u011b a nab\u00fdv\u00e1n\u00ed ob\u010danstv\u00ed, kter\u00e1 by m\u011bla velkoryse umo\u017enit ka\u017ed\u00e9mu rozhodnout se pro zm\u011bnu \u010di zachov\u00e1n\u00ed ob\u010danstv\u00ed a z\u00e1rove\u0148 uzav\u0159ete dohodu o mo\u017enosti \u017e\u00edt s ob\u010danstv\u00edm druh\u00e9ho st\u00e1tu na \u00fazem\u00ed prvn\u00edho. Voln\u00fd pohyb na nov\u011b vznikl\u00e9 hranici bude ovliv\u0148ovat Evropsk\u00e1 unie, uk\u00e1\u017ee se, nakolik je schopn\u00e1 pragmaticky \u0159e\u0161it probl\u00e9my a respektovat p\u0159i tom n\u00e1zory ob\u010dan\u016f. Bezesporu existuje mo\u017enost vyjednat schengensk\u00fd re\u017eim na nov\u011b vznikl\u00e9 st\u00e1tn\u00ed hranici. Op\u011bt plat\u00ed, \u017ee se uk\u00e1\u017ee, nakolik m\u00e1 Evropsk\u00e1 unie moudr\u00e9 politiky.<\/li>\n<\/ol>\n
                  \n
                1. Ot\u00e1zka mezin\u00e1rodn\u00edho uzn\u00e1n\u00ed nov\u011b vznikl\u00e9ho st\u00e1tu je z\u00e1le\u017eitost\u00ed diplomatick\u00e9ho jedn\u00e1n\u00ed. Seznamovat v\u0161echny z\u00fa\u010dastn\u011bn\u00e9 st\u00e1ty s postupem jedn\u00e1n\u00ed a s p\u0159edstavami a \u00famysly, seznamovat je s \u00famyslem \u0159e\u0161it situaci pokojn\u011b, je nejlep\u0161\u00ed variantou. Z\u00e1rove\u0148 je takov\u00e1 aktivita p\u0159\u00edpravou pro z\u0159\u00edzen\u00ed nov\u00e9 diplomacie.<\/li>\n<\/ol>\n
                    \n
                  1. Je pravd\u011bpodobn\u00e9, \u017ee nov\u00fd st\u00e1t bude pot\u0159ebovat novou \u00fastavu. M\u011bla by b\u00fdt schv\u00e1lena tak, aby za\u010dala platit ke dni vzniku nov\u00e9ho st\u00e1tu, m\u011bla by upravovat z\u00e1kladn\u00ed svobody a lidsk\u00e1 pr\u00e1va. Pro uzn\u00e1n\u00ed nov\u011b vznikl\u00e9ho st\u00e1tu je existence \u00fastavy nutn\u00e1. \u00dastavn\u00ed z\u00e1kon by m\u011bl tak\u00e9 konstatovat, \u017ee v\u0161echny dosavadn\u00ed p\u0159edpisy a z\u00e1kony z\u016fst\u00e1vaj\u00ed v platnosti, av\u0161ak nejsou nad\u0159azeny \u00fastav\u011b. Pr\u00e1vn\u00ed p\u0159edpis by m\u011bl upravit pracovn\u011bpr\u00e1vn\u00ed postaven\u00ed \u00fa\u0159edn\u00edk\u016f centr\u00e1ln\u00ed moci.<\/li>\n<\/ol>\n
                      \n
                    1. Bilater\u00e1ln\u00ed smlouvy, kter\u00e9 nahrad\u00ed dosavadn\u00ed vnitrost\u00e1tn\u00ed vztahy, sjedn\u00e1vat postupn\u011b tak, aby vstoupily v platnost ke dni vzniku nov\u00e9ho st\u00e1tu.<\/li>\n<\/ol>\n
                        \n
                      1. U zahrani\u010dn\u00edch smluv \u0160pan\u011blska by m\u011blo b\u00fdt mo\u017en\u00e9 velmi urychlen\u011b sjednat identick\u00e9 zn\u011bn\u00ed, proto\u017ee se t\u00edm jenom prodlou\u017e\u00ed platnost st\u00e1vaj\u00edc\u00edch podm\u00ednek.<\/li>\n<\/ol>\n
                          \n
                        1. Z\u00e1sadn\u00ed smlouva by m\u011bla \u0159e\u0161it hospod\u00e1\u0159sk\u00e9 vztahy nov\u00e9ho Katal\u00e1nska se \u0160pan\u011blskem. Ur\u010dit\u011b by m\u011blo b\u00fdt mo\u017en\u00e9 uzav\u0159\u00edt dohodu o voln\u00e9m obchodu, mo\u017en\u00e1 by se dalo jednat i o intenzivn\u011bj\u0161\u00edch vztaz\u00edch.<\/li>\n<\/ol>\n
                            \n
                          1. Archivy, dokumentace, informace speci\u00e1ln\u00edch slu\u017eeb apod. by m\u011bly b\u00fdt okop\u00edrov\u00e1ny a m\u011bly by jimi disponovat oba st\u00e1ty.<\/li>\n<\/ol>\n
                              \n
                            1. Pokud jde o \u010dlenstv\u00ed v mezin\u00e1rodn\u00edch organizac\u00edch, je mo\u017en\u00e9 po\u017e\u00e1dat o \u010dlenstv\u00ed p\u0159edem tak, aby vzniklo ke dni vzniku nov\u00e9ho st\u00e1tu. V mnoha p\u0159\u00edpadech je jedn\u00e1n\u00ed snadn\u00e9: \u017eeleznice, po\u0161ty, volac\u00ed \u010d\u00edsla, dvoup\u00edsmenn\u00fd k\u00f3d st\u00e1tu ISO, atd. V n\u011bkter\u00fdch organizac\u00edch za\u010dne prob\u00edhat p\u0159ij\u00edmac\u00ed proces, kter\u00fd m\u016f\u017ee n\u011bjakou dobu trvat, i kdy\u017e je form\u00e1ln\u00ed, proto\u017ee p\u0159\u00edslu\u0161n\u00e9 podm\u00ednky ji\u017e byly spln\u011bny.<\/li>\n<\/ol>\n
                                \n
                              1. Posledn\u00edm \u00fakolem je vyty\u010den\u00ed hranice, zpracov\u00e1n\u00ed hrani\u010dn\u00edho d\u00edla a schv\u00e1len\u00ed smlouvy o st\u00e1tn\u00ed hranici. To je \u00fakol, kter\u00fd m\u016f\u017ee b\u00fdt spln\u011bn po vzniku nov\u00e9ho st\u00e1tu.<\/li>\n<\/ol>\n

                                To podstatn\u00e9, co chci \u0159\u00edci, je to, \u017ee hlavn\u00edm \u00fakolem politik\u016f je jednat tak, aby procesy prob\u00edhaly pokojn\u011b. St\u00e1ty vznikaj\u00ed \u010dasto proti\u00fastavn\u00edm vyhl\u00e1\u0161en\u00edm samostatnosti a nez\u00e1vislosti a jin\u00e9 st\u00e1ty zanikaj\u00ed, vztahy mohou b\u00fdt r\u016fzn\u00e9, ale \u017e\u00e1dn\u00e1 ideologie nem\u016f\u017ee od\u016fvodnit utrpen\u00ed, kter\u00e9 by politikov\u00e9 zbyte\u010dn\u011b zp\u016fsobili. Mysl\u00edm, \u017ee to je z\u00e1kladn\u00ed po\u017eadavek, na kter\u00fd d\u0159\u00edve \u010di pozd\u011bji mus\u00ed \u0160pan\u011blsko p\u0159istoupit.<\/p>\n

                                V\u00edm, \u017ee mohou nastat slo\u017eit\u00e9 situace, ale pr\u00e1v\u011b tehdy je d\u016fle\u017eit\u00e9, aby m\u011bl politik pevn\u011b stanoven\u00e9 po\u0159ad\u00ed priorit. Jakkoli slo\u017eit\u00e9 situace mohou nastat, pokud existuje p\u0159edstava, kudy postupovat, v\u017edycky je mo\u017en\u00e9 vracet se k pokojn\u00e9mu sc\u00e9n\u00e1\u0159i.<\/p>\n

                                Je\u0161t\u011b jednou se omlouv\u00e1m, pokud na\u0161e zku\u0161enosti nepot\u0159ebujete. Prost\u011b v takov\u00e9m p\u0159\u00edpad\u011b tento dopis odlo\u017ete.<\/p>\n

                                 <\/p>\n

                                Ji\u0159\u00ed Payne, MEP<\/p>\n

                                \"V\u00fdsledek<\/p>\n

                                Carta oberta per als catalans<\/strong><\/span><\/p>\n

                                Estimats catalans,<\/p>\n

                                Estic observant els esdeveniments al seu pa\u00eds, i en alguns moments, entre les coses que em venen a la ment, crec que algunes de les nostres experi\u00e8ncies podrien ser \u00fatils per a vosaltres. El 1992, com a president del comit\u00e8 estranger, era participant del proc\u00e8s de la partici\u00f3 pac\u00edfica de Txecoslov\u00e0quia.<\/p>\n

                                No avaluo si ja han optat pela independ\u00e8ncia, o no. No avaluo si est\u00e0 b\u00e9 o est\u00e0 malament. No dono cap tipus de recomanacions, respecto i respectar\u00e9 la vostra decisi\u00f3.<\/p>\n

                                El 1991, estudi\u00e0rem al detall els erros que condu\u00efren a l\u00b4escalada de les relacions en el cas de Iugosl\u00e0via i l\u00b4URSS per a evitar-los. Ens inspir\u00e0rem en la partici\u00f3 de Noruega de Su\u00e8cia b\u00e0sicament pac\u00edfica del 1905. Generalment, es possible que un nou estat neixi de forma pac\u00edfica, i definitivament val la pena intentar-ho. A la Rep\u00fablica Txeca, tenim l\u00b4experi\u00e8ncia amb les dues coses. El 1918, naix\u00e9 Txecoslov\u00e0quia, des del punt de vista de l\u00b4Imperi austrohongar\u00e8s, d\u00b4una forma anticonstitucional per\u00f2 relativament pac\u00edfica. El 1992, Txecoslov\u00e0quia es part\u00ed d\u00b4una forma pac\u00edfica i constitucional.<\/p>\n

                                No voldria absolutament enviar consells a alg\u00fa que no hi estigui interessat, per\u00f2 malgrat aix\u00f2, em permeto, en cas de que decidiu a favor de la independ\u00e8ncia, descriure-us algunes de les experi\u00e8ncies del proc\u00e8s de la partici\u00f3 de Txecoslov\u00e0quia. No perdr\u00e9 el temps explicant la nostra hist\u00f2ria per\u00f2 intentar\u00e9 aplicar les nostres experi\u00e8ncies a la vostra situaci\u00f3.<\/p>\n

                                Estic convingut que en aquest moment, la vostra preponder\u00e0ncia moral \u00e9s probablement m\u00e9s important que la superioritat dels \u00f2rgans de for\u00e7a. At\u00e8s que en el vostre cas, el naixement d\u00b4un nou estat dep\u00e8n sobretot de l\u00b4actitud del Govern d\u00b4Espanya, i, en alguns dels aspectes, tamb\u00e9 de la Uni\u00f3 Europea, es veur\u00e0 si aquests dos actors saben procedir sense emocions y de forma racional, o si els seus representants seran dominats pela propaganda i peles emocions. No obstant aix\u00f2, la hist\u00f2ria de l\u00b4Europa ens mostra que la ideologia i la propaganda han tingut sovint molt m\u00e9s import\u00e0ncia que les opinions i les prefer\u00e8ncies dels ciutadans.<\/p>\n

                                Quan considereu totes les possibilitats de la partici\u00f3, descobrireu que l\u00b4opci\u00f3 m\u00e9s avantatjosa per a vosaltres consisteix en la co\u0140laboraci\u00f3 d\u00b4ambdues parts d\u00b4Espanya, de Barcelona amb Madrid, en el proc\u00e8s de buscar una soluci\u00f3. Malgrat aix\u00f2, quan us meteu a la posici\u00f3 del negociador de\u00a0Madrid, us adoneu que Madrid, si sab\u00e9s actuar de forma raonable, tendria probablement les\u00a0mateixes prioritats, i, en moltes coses, tamb\u00e9 els interessos comuns. L\u00b4amena\u00e7a, la repressi\u00f3 i\u00a0el\u00a0revengisme son probablement la pitjor pol\u00edtica que pugui ser imaginada en la situaci\u00f3 actual. Perjudicar\u00e0 les dues parts i dur\u00e0 a relacions molt dolents durant decennis.<\/p>\n

                                Segons el dret consuetudinari, l\u00b4estat successor \u00e9s normalment aquest on se troba la ciutat capital actual i on viu la majoria dels habitants. Suposem que Catalunya s\u00b4est\u00e0 partint i un nou estat s\u00b4est\u00e0 formant.<\/p>\n

                                  \n
                                1. La primera de les coses de les quals les dues parts de la negociaci\u00f3 s\u00b4adonaran, ser\u00e0 que \u00e9s la generositat que \u00e9s ben avantatjosa durant el proc\u00e8s. Al contrari, l\u00b4estretor perjudicar\u00e0 a tothom. Per tant, la primera cosa en la qual estaria b\u00e9 posar-se d\u00b4acord, \u00e9s l\u00b4acord sobre la generositat. La formaci\u00f3 d\u00b4un nou estat ha de realitzar-se de forma pac\u00edfica (a difer\u00e8ncia de l\u00b4escenari iugoslau), perqu\u00e8 les bones relacions per a les deu o vint anys seg\u00fcents constitueixen una prioritat per a les dues parts. Les bones relacions son m\u00e9s importants que la protecci\u00f3 del principi de la constitucionalitat emprant les forces de poder. En el cas que sigui necessari, la constituci\u00f3 deu ser modificada de tal forma de fer possible el naixement d\u00b4un nou estat i de permetre mantenir les bones relacions al futur, i aleshores possibilitar la partici\u00f3 pac\u00edfica de Catalunya. En la hist\u00f2ria de la humanitat, gaireb\u00e9 tots el estats es formaven d\u00b4una manera anticonstitucional.<\/li>\n
                                2. Poseu-vos d\u00b4acord en el dia quan Catalunya esdevindr\u00e0 independent. Cal decidir de forma realista, perqu\u00e8 es puguin fer tots els preparatius, per\u00f2 sense vaci\u0140lar massa. En el cas de que el govern a Madrid no vulgui co\u0140laborar, pot causar un gran sofriment d\u00b4ambdues parts, i de totes les maneres, es retrobar\u00e0 a la mateixa situaci\u00f3 algun dia. Tota la responsabilitat pels eventuals danys est\u00e0 al govern espanyol mateix.<\/li>\n
                                3. L\u00b4objectiu de la negociaci\u00f3 \u00e9s de minimitzar els costos aix\u00ed com les conseq\u00fc\u00e8ncies per a les dues parts. Les emocions de la venjan\u00e7a serien massa cares per a tothom. En principi, es tracta de que les relacions actuals basades en la constituci\u00f3 siguin transformades en una serie de contractes bilaterals. La Uni\u00f3 Europea complica la situaci\u00f3 una mica car algunes de les q\u00fcestions ni poden ser decidides per Espanya, sin\u00f3 pela Comissi\u00f3 Europea. Tanmateix, la Comissi\u00f3 Europea deu adonar-se que qualsevol intent d\u00b4un c\u00e0stig basat en una ideologia perjudicar\u00e0 sobretot a la Uni\u00f3 Europea. Per aix\u00f2, la Comissi\u00f3 tamb\u00e9 hauria d\u00b4accedir a una soluci\u00f3 no destructiva, si \u00e9s que t\u00e9 un sentit m\u00ednim de la responsabilitat quant als ciutadans.<\/li>\n
                                4. No permeteu que la Uni\u00f3 Europea s\u00b4entremeti als afers interiors de l\u00b4Espanya. No hi t\u00e9 cap dret. En el cas de la partici\u00f3 de Iugosl\u00e0via, la Comunitat Europea intervenia al curs dels esdeveniments, aprofund\u00ed la crisi i caus\u00e0 una mort massa dolent de mils de persones innocents. En el cas de la partici\u00f3 de Txecoslov\u00e0quia, ten\u00edem una prioritat ben clara\u00a0: No permetr\u00edem que s\u00b4entremetessin als nostres esdeveniments interiors. Hav\u00edem de procedir tan r\u00e0pidament que la burocr\u00e0cia ni la diplom\u00e0cia europees no poguessin afectar els esdeveniments al interior del pa\u00eds. La \u00fanica cosa que f\u00e8iem, era anunciar a Bruse\u0140les que en aquest sector ja s\u00b4havia arribat a un acord. Actueu sense la Uni\u00f3 Europea com a intermediari.<\/li>\n
                                5. Encara que el meu partit sigui partidari de la complementaci\u00f3 de la democr\u00e0cia representativa pela democr\u00e0cia directa, considerem com inadequat el plebiscit, una decisi\u00f3 objectiva abans de la qual no \u00e9s mai completament clar, des del punt de vista legislatiu, quals son les coses que es decideixen. El plebiscit pot sovint aprovar decisions que son irrealitzables. El parlament ha sigut elegit per a representar els interessos dels ciutadans, i la seva funci\u00f3 \u00e9s de decidir. Ha de decidir quant a les lleis org\u00e0niques i corrents, necess\u00e0ries per a la partici\u00f3, i deu avaluar els contractes proposats. Una democr\u00e0cia directa real dona als ciutadans el dret de rebutjar la proposici\u00f3 d\u00b4una llei aprovada pel parlament, en el cas de que el parlament no hagi representat de forma suficient els interessos dels ciutadans durant el proc\u00e8s decisori. En Iugosl\u00e0via, el plebiscit (no un refer\u00e8ndum) condu\u00efu finalment a l\u00b4aprofundiment del conflicte i al sofriment.<\/li>\n
                                6. Poseu-vos d\u00b4acord en les regles generals quant a la repartici\u00f3 dels b\u00e9ns, seguint la proporci\u00f3 corresponent al nombre d\u00b4habitants, segons el territori on els b\u00e9ns es troben, o, eventualment, segons el principi de mantenir la seva funcionalitat. Quant als b\u00e9ns que es trobin al territori d\u00b4un pa\u00eds estranger, l\u00b4estat que est\u00e0 partint hauria de rebre la proporci\u00f3 dels b\u00e9ns corresponent al nombre d\u00b4habitants. Cal decidir quals son els b\u00e9ns que s\u00b4han de repartir, com repartir el patrimoni irrepartible, els b\u00e9ns immobles, mobles, immaterial, els actius i passius financers, els actius a l\u00b4estranger, … Pot establir-se una comissi\u00f3 per a la repartici\u00f3 dels b\u00e9ns aix\u00ed com un arbitratge propi.<\/li>\n
                                7. Feu un acord sobre el canvi i l\u00b4adquisici\u00f3 de la ciutadania que hauria de possibilitar a tothom, de forma generosa, d\u00b4optar pel canvi o pel manteniment de la seva ciutadania actual, i, al mateix temps, feu un acord sobre la possibilitat de viure al territori d\u00b4un estat tenint la ciutadania de l\u00b4altre estat. La circulaci\u00f3 lliure a la frontera novament creada ser\u00e0 dirigida en part pela Uni\u00f3 Europea i doncs es veur\u00e0 fins a quin punt aquesta \u00e9s capa\u00e7 de solucionar problemes respectant les opinions dels ciutadans. Sense cap dubte, existeix la possibilitat de negociar el mateix r\u00e8gim de Schengen tamb\u00e9 a la frontera estatal novament creada. De nou, es veur\u00e0 a quin punt els pol\u00edtics de la Uni\u00f3 Europea son savis i si prefereixen la propaganda europea o la soluci\u00f3 de la situaci\u00f3 pr\u00e0ctica.<\/li>\n
                                8. La q\u00fcesti\u00f3 del reconeixement internacional del nou estat dep\u00e8n de les negociacions diplom\u00e0tiques. Informar a tots els estats participants sobre el proc\u00e8s de les negociacions, aix\u00ed com les idees i les intencions, informar-los sobre la intenci\u00f3 de solucionar la situaci\u00f3 de forma pac\u00edfica, \u00e9s la millor de les opcions. I, al mateix temps, tal activitat forma part de les activitats de la preparaci\u00f3 d\u00b4una diplom\u00e0cia nova.<\/li>\n
                                9. Es probable que el nou estat necessitar\u00e0 una nova constituci\u00f3. Aquesta hauria de ser aprovada de tal forma per a entrar en vigor el mateix dia de la creaci\u00f3 d\u00b4un nou estat, establint les llibertats i els drets humans fonamentals. Per al reconeixement d\u00b4un nou estat, l\u00b4exist\u00e8ncia de la constituci\u00f3 \u00e9s imprescindible. La llei org\u00e0nica tamb\u00e9 hauria de constatar que totes les prescripcions i lleis actuals romanen en vigor, per\u00f2 sense ser superiors a la constituci\u00f3. El precepte legal hauria d\u00b4establir la posici\u00f3 jur\u00eddica laboral dels funcionaris del poder central.<\/li>\n
                                10. Els contractes bilaterals, substituint les relacions interiors actuals, s\u00b4haurien de negociar poc a poc de forma d\u00b4entrar en vigor el dia de la creaci\u00f3 del nou estat.<\/li>\n
                                11. Quant als contractes d\u00b4Espanya amb altres pa\u00efsos, hauria de ser possible de posar-se d\u00b4acord en la seva versi\u00f3 id\u00e8ntica de forma accelerada, ja que nom\u00e9s cal prorrogar la validesa de les condicions actuals.<\/li>\n
                                12. El contracte primordial \u00e9s aquest establint les relaciones econ\u00f2miques del nou estat de Catalunya amb Espanya. Segurament hauria de ser possible fer un acord sobre la llibertat de comer\u00e7, potser tamb\u00e9 podrien negociar-se relacions dels dos pa\u00efsos m\u00e9s intensives.<\/li>\n
                                13. Els arxius, la documentaci\u00f3 aix\u00ed com les informacions dels serveis especialitzats haurien de ser copiats i romandre a la disposici\u00f3 dels dos estats.<\/li>\n
                                14. Quant a la qualitat de membre a les organitzacions internacionals, es possible demanar-la abans, de forma que el pa\u00eds es faci membre el dia de la creaci\u00f3 del nou estat. En molts casos, la negociaci\u00f3 \u00e9s f\u00e0cil\u00a0: el ferrocarril, els serveis de correu, els prefixos telef\u00f2nics, el codi ISO de l\u00b4estat compost de dues lletres, etc. En algunes de les organitzacions, s\u00b4iniciar\u00e0 el proc\u00e8s d\u00b4adhesi\u00f3 el qual pot durar un temps, malgrat ser formal, ja que les condicions respectives ja s\u00b4havien complertes.<\/li>\n
                                15. La darrera tasca consisteix en la fixaci\u00f3 de la frontera, el tractament de l\u00b4obra fronterera i l\u00b4aprovaci\u00f3 de l\u00b4acord sobre la frontera estatal. Aquesta \u00e9s la tasca que solament pot ser complerta despr\u00e9s de la creaci\u00f3 del nou estat.<\/li>\n<\/ol>\n

                                  L\u00b4important que vull dir \u00e9s que la tasca principal dels pol\u00edtics \u00e9s d\u00b4actuar de tal manera que aquests processos transcorrin de forma pac\u00edfica. Els estats neixen sovint amb una declaraci\u00f3 de la independ\u00e8ncia anticonstitucional, mentre que d\u00b4altres deixen d\u00b4existir, les relacions entre ells poden ser v\u00e0ries, per\u00f2 no hi ha cap ideologia que pugui justificar el sofriment que els pol\u00edtics provoquin in\u00fatilment. Crec que aquest \u00e9s el requisit m\u00e9s b\u00e0sic que l\u00b4Espanya haur\u00e0 d\u00b4acceptar tard o d\u00b4hora.<\/p>\n

                                  Estic conscient que poden produir-se situacions complicades per\u00f2 \u00e9s en aquest moment que \u00e9s important que els pol\u00edtics tinguin clares les seves prioritats. Per m\u00e9s que les situacions siguin complicades, si existeix una idea del proc\u00e8s general, \u00e9s sempre possible tornar al mateix escenari pac\u00edfic.<\/p>\n

                                  Us demano disculpes una vegada m\u00e9s si no necessiteu les nostres experi\u00e8ncies. En aquest cas, no preneu la meva carta en consideraci\u00f3.<\/p>\n

                                  Ji\u0159\u00ed Payne, MEP<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                                  Ji\u0159\u00ed Payne se v\u00a0roce 1992 aktivn\u011b \u00fa\u010dastnil vyjedn\u00e1v\u00e1n\u00ed o rozd\u011blen\u00ed \u010ceskoslovenska. Proto vzniklo 15 bod\u016f, kter\u00e9 europoslanec odeslal p\u0159edstavitel\u016fm katal\u00e1nsk\u00e9 autonomn\u00ed vl\u00e1dy. Dopis ukazuje, jak se d\u00e1 pokojn\u011b vytvo\u0159it nov\u00fd… \u010c\u00edst v\u00edce ><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[3,22,9],"tags":[23,5],"class_list":["post-1556","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-clanky","category-eu","category-zahrpol","tag-eu","tag-zahrpol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1556","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1556"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1556\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1557,"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1556\/revisions\/1557"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1556"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.payne.cz\/WP15\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}